dijous, 17 d’abril del 2008

diumenge, 13 d’abril del 2008

CAMINANT...

...persones que venen i van... per què has vingut?? per què marxes?? per què et quedes?? què vols?? què busques?? què trobes?? vols estar amb mi?? vols que estigui amb tu?? què necessites?? què vull?? per què és tan fàcil arribar i tan difícil marxar? queda't! no marxis! no em deixis!! em sento sol... marxo perquè puguis crèixer, perquè poguem crèixer, pensa que arribem, ens quedem, aprenem i marxem... és així!!! i prou!!! d'acord... ens enriquim de tot aquell que es creua en el nostre camí, aprenem, gaudim, patim,... després marxa i et quedes amb tot això per la propera interacció, cada vegada amb la maleta més plena d'experiències, de valors, de creences,... tanques la porta amb tot el dolor de l'ànima, però penses que és la millor opció, que ha de ser així, que ja has aprés la lliçó i que has de continuar el teu camí, en el que de ben segur trobaràs altres vides amb les que compartir fins que s'acabi i tornis a caminar sol.... perquè en el fons estem sols amb la nostra preciada companyia... m'estimo, t'estimo, us estimo...

dissabte, 22 de març del 2008

TEMPS ERA TEMPS...


...des del present oscil·lem entre el passat i el futur... el passat ens pot condicionar el present i, alhora, el futur.. el present ens pot condicionar el futur... cada segon que passa ja està formant part del futur... un, dos, tres, quatre,...passa molt ràpid!! noooo!! atura't!! només una estoneta! una estoneta? que és això? poc temps? molt? o, al contrari, no és res...!! què passa primer? què passa després? què passa ara? tot passa alhora...?? uff!!! però... la qüestió és.. per què tenim aquesta necessitat de mesurar-ho TOT?! el temps, les relacions, els sentiments,.... tot!! controlem per sentir-nos segurs? realment és seguretat o una aparença de seguretat? d'on prové aquest control? és extern o intern? ens dominen o ens dominem? ens anul·len o ens anul·lem? on queda la nostra llibertat? pensem-hi... mirem endins...


dimecres, 19 de març del 2008








Ja fa temps que no us escrivia res, oi? Doncs ha arribat el moment..! Avui estic inspirada!
Em ve de gust explicar-vos com em sento... Avui estic contenta!! feliç!! és un sentiment que m'inunda.. Què et passa Anna? a cas m'ha de passar algo per sentir-me així? sempre analitzant per què ens sentim així o aixà! Em sento així i ho disfruto! quan em senti trista ho acceptaré, ho passaré i intentaré aprendre'n! res més! Ara que ho dieu, però, si hagués de mirar al meu voltant i analitzar com es troben les coses, us diria... que tinc motius per sentir-me feliç!! siii!!! salud, amor i diners? bé, salud crec que si! diners vaig fent... i amor?? moooooooolt!! per tot arreeeeu!!! ostres! que sóc afortunada cony!! que tinc persones al meu voltant que valen un imperi! començant per una família collonuda!! la mameta (la millor mama del món), el papi (que està en una estrella molt molt brillant i que ens visita cada dia del món!), el Josep (el meu germà gran collonut!), el Jordi (el meu germà gran grandiós!!), la Gemma (la meva germana gran alegre i entranyable) i els meus nens (els meus nevodets estupendus!!). El meu nen, Josep! què dir del Josep? Felicitats! (que avui és el seu sant!!) i... que és una passada!! en tooooooot!! sí, en tot!! Els meus amics!! incondicionals!! no cal dir noms, vosaltres ja ho sabeu, oi?... Ei!! que em deixo als meus reiets! els meus tetes! que me'ls estimo d'una manera "inhumana"!! el Nen i la Nena!! els meus gatets! guapus!!
A tots i a totes us vull transmetre aquest moment d'AMOR que estic sentint en aquests moments...!!! Va per vosaltres!!!
Muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

diumenge, 2 de desembre del 2007

MONKEY SAY MONKEY DO!!

Aquí teniu tres micos molt macos rescatats de Cal Ventura!!
No tenen desperdici!!!
Per cert, fixeu-vos en l'animació acústica..!! jajaja!!

dimecres, 31 d’octubre del 2007


Avui fa 6 anys que vas marxar... és un dia més en el que he pensat i penso en tu, en el que t'he sentit i et sento...
Sé, però, perquè així ho sento, que segueixes amb els teus, amb nosaltres, amb mi... et sento cada dia dins meu, formes part del meu cor per sempre... estàs allà per quan et necessito, pels moments baixos i pels bons moments, per donar-me una abraçada i dir-me "tu pots, endavant!!"... t'estimu, t'estimem, et necessitem,...
Sé, perquè així ho sento, que estàs orgullós de tots nosaltres... has vist què units estem? has vist com ens estimem? has vist quina família has creat?
Gràcies per ser-hi, allà on siguis... t'estimu i t'anyoro...




dissabte, 22 de setembre del 2007

L'ART DE L'AMISTAT



"No caminis davant meu, pot ser que no et segueixi.
No caminis darrere meu, pot ser que no et guiï.
Camina al meu costat i sigues el meu amic."
Albert Camus

Confiança, empatia, confidència, amor, fe,...
Aquells que no et jutgen per les teves accions...
Perquè el camí a casa d'un amic mai és llarg...
Perquè l'amistat no és una oportunitat, sinó una meravellosa responsabilitat...
Perquè alguns confonen l'amistat amb les ombres. La nostra ombra fa el que fem, tal i com ho fem. El valor d'un amic està en que no afirmen quan nosaltres afirmem, ni canvia perquè canviem...
Ens queixem dels amics perquè els exigim més del que ens poden donar...? Potser no hauríem de tenir grans expectatives, més aviat les que nosaltres pretenem oferir...

"L'amistat és una ànima que habita en dos cossos, un cor que habita en dos ànimes."
Aristòtels


"No és tant l'ajuda dels nostres amics el que ens ajuda, sinó la confiança que ens ajudaran."
Epicuro

"Els meus amics han fet de mi la història de la meva vida. De mil maneres han convertit les meves limitacions en preciosos privilegis, y m'han permès caminar serena i feliç en les ombres de la meva privació."
Helen Keller

Perquè sóc una romàntica sense solució i sempre creuré en el valor de l'amistat! perquè l'amistat és un regal de la vida! perquè en algun lloc, allà fora, hi ha algú nascut per ser el meu amic i en algun lloc, allà fora, hi ha algú nascut perquè jo sigui amic seu!

Dedicat als meus amics amb molt d'amor...