...des del present oscil·lem entre el passat i el futur... el passat ens pot condicionar el present i, alhora, el futur.. el present ens pot condicionar el futur... cada segon que passa ja està formant part del futur... un, dos, tres, quatre,...passa molt ràpid!! noooo!! atura't!! només una estoneta! una estoneta? que és això? poc temps? molt? o, al contrari, no és res...!! què passa primer? què passa després? què passa ara? tot passa alhora...?? uff!!! però... la qüestió és.. per què tenim aquesta necessitat de mesurar-ho TOT?! el temps, les relacions, els sentiments,.... tot!! controlem per sentir-nos segurs? realment és seguretat o una aparença de seguretat? d'on prové aquest control? és extern o intern? ens dominen o ens dominem? ens anul·len o ens anul·lem? on queda la nostra llibertat? pensem-hi... mirem endins...
1 comentari:
El temps i l’espai no existeixen.
La ment de l’home ha creat el temps i l’espai per acotar la seva por. El passat doncs, no existeix, i el futur tampoc.
Només en el present més immediat, i justament ara, la vida es desenvolupa. Ni abans ni després.
Aquí rau l’origen de tots els problemes. La nostra consciència queda atrapada en mig de dos conceptes que han estat creats per la ment. Si vivim dins de les possibilitats del futur, ja siguin aquestes bones o males perspectives, sempre estarem esperant que sigui més endavant per començar a viure. Si tenim en compte esdeveniments del passat la vida haurà quedat atrapada en la història.
Ansietat o expectativa per demà. Angoixa o enyorança d’ahir. La ment temorosa necessita el temps per existir. Si no li donem aquest temps comencem a viure. Cal viure plenament en “l’ara” per Ser.
Recomanació:
“El poder del ahora” d’Eckhart Tolle
Una abraçada germaneta!
I Feliç aniversari – (10/04/08) !!!
Jordi Ventura
Publica un comentari a l'entrada