...persones que venen i van... per què has vingut?? per què marxes?? per què et quedes?? què vols?? què busques?? què trobes?? vols estar amb mi?? vols que estigui amb tu?? què necessites?? què vull?? per què és tan fàcil arribar i tan difícil marxar? queda't! no marxis! no em deixis!! em sento sol... marxo perquè puguis crèixer, perquè poguem crèixer, pensa que arribem, ens quedem, aprenem i marxem... és així!!! i prou!!! d'acord... ens enriquim de tot aquell que es creua en el nostre camí, aprenem, gaudim, patim,... després marxa i et quedes amb tot això per la propera interacció, cada vegada amb la maleta més plena d'experiències, de valors, de creences,... tanques la porta amb tot el dolor de l'ànima, però penses que és la millor opció, que ha de ser així, que ja has aprés la lliçó i que has de continuar el teu camí, en el que de ben segur trobaràs altres vides amb les que compartir fins que s'acabi i tornis a caminar sol.... perquè en el fons estem sols amb la nostra preciada companyia... m'estimo, t'estimo, us estimo...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Vinc perqué així ho he dessitjat. Ens allunyem perqué així ho volem. La ment qui configura tot el que ens envolta donant-li forma i sentit. Sentit de prosperitat, por a cambiar el que hem configurat. Esquemes forts que no canviaran.
Decidim sempre el nostre estat. Decidim que ens fa mal i triem en funció del que ens han venut.
Benvinguda al gran teatre de la vida del que no escaparàs!
Publica un comentari a l'entrada